Viu l'avui

2/10/2005

Sobre el tabac i altres temes

Últimament s'està portant a terme una gran campanya antitabac per part del govern. Alguns fumadors es queixen com si fossin atacats, quan no pensen en realitat que són ells els que ataquen als que no fumen. Però aquest no és el tema del que volia parlar. La punta de l'iceberg és el fet que els governs no prohibeixin el tabac. Està clar que la seva desparició no és d'interés. Els beneficis que els impostos sobre aquest producte generen, són massa suculents per a provocar la seva desaparició. No paren de ficar-nos al cap que el tabac mata, però en canvi ens el venen! Quina contradicció tant gran! Està clar que, com deia el meu jefe durant el cafè del matí, ens tenen enganyats!

I parlant d'altres enganys... Per què seguim amb cotxes de gasolina, si el que fan és contaminar...? Pel petroli?... Per què ens venen cotxes que passen dels 200 per hora? Potser perquè les multes són necessaries per al païs? Tots coneixeu les respotes.

1/04/2005

Sobre el catastròfic tsunami d'orient

Després de veure el que ha passat als països orientals que han rebut la terrible "tsunami", on han mort milers de persones, però que se sapiga cap animal, he decidit escriure al blog les meves divagacions sobre el tema. El fet que els animals fugissin a temps de la catàstrofe i es refugiessin en llocs segurs o al límit d'on arribaria l'aigua (alguns elefants van parar de fugir i es van aturar en una zona que quedaria només a uns 10 metres de l'aigua) mentre que les persones seguien gaudint a la platja sense adonar-se que en poc temps deixarien de veure per sempre el mar, la sorra i tot el que la vida significa, demostra que estem molt desvincultas de la Terra, que hem perdut els nostres instints, la nostre conexió amb la resta de components del nostre planeta. Segurament ja deviem perdre aquest "sisè sentit" en el mateix moment en que "miracolosament" vam aprendre a fer servir estris i vam "evolucionar". Potser ni tant sols hem format part de la Terra en cap moment i és per aixó que ens anem destruïnt els uns als altres sense motius vitals, ja que no sabem viure en pau en el planeta que ens ho dona tot, ni tant sols sabem conservar-lo...
L'intel.lecte anul.la l'instint.

12/29/2004

Sobre els cànons antipirateria...

Últimament sembla que dins de les societats d'autors està de moda imposar cànons sobre certs productes, tasses que paguem sobre certs productes com cd's verges, dvd's, aviat potser disc durs, ordinadors sencers com està passant a Alemanya...
Resulta que la gent que imposa aquests cànons no son prou rics, i en volen ser més a costa nostra.

Analitzem el cas dels grups de música, "cantautors" i similars. Aquesta gent fa la seva feina, que és fer música de la qual nosaltres en gaudim la que ens agrada i en comprem els discs originals si ens bé de gust. Però bé, sembla ser que no en tenen prou amb la gent que els compra a preus realment desorbitats i necessiten més calers per continuar mantenint el seu alt nivel de vida. Em sembla que vivim en una democràcia, un païs suposadament "lliure" on cada un pot decidir si es vol comprar un disc, o si pel contrari se'l vol grabar perquè resulta massa car per ell fer-se amb una "còpia original" (és curiosa l'antítesi que es produeix en aquesta denominació...) No trobo gens rahonable que tothom hagi de pagar un "extra" cada vegada que compra un cd o dvd verge, quan segurament la majoria de les vegades aquest dispositiu no anirà destinat a grabar música. Trobo que és un abús establir un cànon en comptes de mirar de baixar els preus a un nivell més assequible. A continuació exposo sintetitzats els motius pels que n'estic en contra:

- Paguen justos per pecadors: No tothom que compra dvd's o cd's verges, graba música.

- Si volen vendre més discs, potser haurien de pensar en abaratir els preus. A Anglaterra ara es ven més que abans, i allà també tenen internet i cd's. Cuirosament allà els originals són molt més barats.

- Cada un és lliure d'escollir comprar-se l'orginal, o grabar-se'l si no li agrada tant com per pagar un ull de la cara per ell.

- Si els cantants, managers i la societat d'autors no estàn contents del seu sou, que canviin de professió. Grups de música sempre n'hi hauràn, més cars o més barats, però la música és algo que no pot morir perquè la humanitat la porta dins.

- Als restaurants fan coses, que la gent també fa a casa seva. Però seria ridícul posar un cànon sobre els aliments amb què es fan aquests plats. Qui vol va al restaurant i qui no s'ho pot permetre s'ho fà a casa. Llavors, doncs, perquè estem obligats a pagar per les còpies de música que es fan a casa?

Segurament hi ha moltes coses més a dir, però jo ja m'he quedat descansat així que us deixo a vosaltres la resta d'opinions.


11/26/2004

Viure el present, i no esperar el futur

Hola a tots. Em dic Àngel, i animat pel meu company Manel, que també té el seu "blog" a pareuelmon, he decidit fer aquest.

Segur que heu escoltat moltes vegades la frase "viure l'avui". Viure l'avui no vol dir no pensar en el demà, i fer les coses bojament sense seny. Viure l'avui vol dir no agafar-se al passat, ni esperar a viure en el futur. Clar que s'ha de pensar en el futur, tenir certes previsions i planificacions, però ni el futur ni el passat ens han de servir mai com excusa per no disfrutar del present.

Així que ja sabeu tots... viviu l'avui.

:)