Últimament sembla que dins de les societats d'autors està de moda imposar cànons sobre certs productes, tasses que paguem sobre certs productes com cd's verges, dvd's, aviat potser disc durs, ordinadors sencers com està passant a Alemanya...
Resulta que la gent que imposa aquests cànons no son prou rics, i en volen ser més a costa nostra.
Analitzem el cas dels grups de música, "cantautors" i similars. Aquesta gent fa la seva feina, que és fer música de la qual nosaltres en gaudim la que ens agrada i en comprem els discs originals si ens bé de gust. Però bé, sembla ser que no en tenen prou amb la gent que els compra a preus realment desorbitats i necessiten més calers per continuar mantenint el seu alt nivel de vida. Em sembla que vivim en una democràcia, un païs suposadament "lliure" on cada un pot decidir si es vol comprar un disc, o si pel contrari se'l vol grabar perquè resulta massa car per ell fer-se amb una "còpia original" (és curiosa l'antítesi que es produeix en aquesta denominació...) No trobo gens rahonable que tothom hagi de pagar un "extra" cada vegada que compra un cd o dvd verge, quan segurament la majoria de les vegades aquest dispositiu no anirà destinat a grabar música. Trobo que és un abús establir un cànon en comptes de mirar de baixar els preus a un nivell més assequible. A continuació exposo sintetitzats els motius pels que n'estic en contra:
- Paguen justos per pecadors: No tothom que compra dvd's o cd's verges, graba música.
- Si volen vendre més discs, potser haurien de pensar en abaratir els preus. A Anglaterra ara es ven més que abans, i allà també tenen internet i cd's. Cuirosament allà els originals són molt més barats.
- Cada un és lliure d'escollir comprar-se l'orginal, o grabar-se'l si no li agrada tant com per pagar un ull de la cara per ell.
- Si els cantants, managers i la societat d'autors no estàn contents del seu sou, que canviin de professió. Grups de música sempre n'hi hauràn, més cars o més barats, però la música és algo que no pot morir perquè la humanitat la porta dins.
- Als restaurants fan coses, que la gent també fa a casa seva. Però seria ridícul posar un cànon sobre els aliments amb què es fan aquests plats. Qui vol va al restaurant i qui no s'ho pot permetre s'ho fà a casa. Llavors, doncs, perquè estem obligats a pagar per les còpies de música que es fan a casa?
Segurament hi ha moltes coses més a dir, però jo ja m'he quedat descansat així que us deixo a vosaltres la resta d'opinions.